- La Torre i el castell de Cabanes
Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.
Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.
Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.
- Església parroquial de Sant Vicenç
Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig de la plaça de l’Església. Església d’una sola nau amb creuer, capelles laterals i capçalera poligonal. La nau, el creuer i les capelles estan coberts per voltes de canó amb llunetes i arcs faixons,mentre que el presbiteri presenta una volta poligonal amb llunetes. Les voltes s’assenten damunt d’una cornisa motllurada, sostinguda per pilastres adossades als murs laterals. L’absis està situat al centre del creuer, avançat respecte el baldaquí que recull la imatge de Sant Vicenç. 
Aquesta part està coberta amb una volta de mocador, amb la part central decorada. La sagristia, situada al costat del presbiteri i coberta amb una volta de mirall, presenta la data 1805 gravada a la llinda de la porta d’accés. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat per dues pilastres, que sostenen un entaulament damunt del que hi ha una fornícula rematada per un frontó triangular. A l’interior de la fornícula hi ha la imatge de Sant Vicenç, instal·lada de nou l’any 2004. Al damunt del portal hi ha una gran rosassa adovellada. A l’extrem nord-oest de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall. A l’interior del temple hi ha diverses imatges escultòriques i es conserva una pica baptismal de pedra amb peu, decorada amb motius geomètrics i vegetals, i datada al segle XVII (1604). També cal destacar el baldaquí del presbiteri, data al segle XVIII. La construcció és bastida amb pedra desbastada disposada formant filades més o menys regulars, amb alguna refecció feta de maons.
La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Es creu que la primera dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”. Encara així l’actual església no va ser construïda fins a principis del segle XIX, després de que un gran aiguat destruís l’altra església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.
- Monestir de Sant Feliu de Cadins
Fou fundat poc abans del 1169 amb monges procedents del monestir de Valldemaria, que s’establiren al costat de l’església de St. Feliu de Cadins -que també donà nom al monestir-. Fou erigit en abadia pel papa Alexandre III (1169), quedant com a priorat seu el monestir de Valldemaria. El seu patrimoni s’estenia per la plana altempordanesa i comprenia 27 masies, 14 cases, 1 trull i un molí fariner. El 1492, conservant el seu patrimoni de St. Feliu de Cadins, la comunitat es traslladà al costat de l’Església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona, de la qual se’n serví fins el 1770 que inaugurà la seva església pròpia. El 1674 la comunitat només tenia dues monges, però subsistí gràcies al reforç de tres monges més de l’abadia de Vallbona de les Monges. 
La comunitat hagué d’abandonar el monestir el 1794, 1808 i el 1936 a causa de la guerra. El 1936 el monestir fou totament enderrocat i les monges, després d’allotjar-se provisionalment en un pis de Girona, el 1944 inauguraren el nou monestir de Salt, on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.
Per més informació sobre el patrimoni de Cabanes podeu consultar aquest enllaç